Municipi »Història

Un poc d'Història

Sembla que, al voltant de 30.000 anys abans de Crist, a la vora del riu Vernissa on es localitza actualment el poble de Ròtova i pels voltants del seu terme municipal, ja hi deurien habitar una sèrie de cultures prehistòriques dedicades a la recol·lecció de fruits i a la caça. Així pareix confirmar-ho el jaciment arqueològic de les coves i balmes de la Penya-Roja. En el context de la comarca de la Safor ha estat confirmada la presència de l’home en un període situat entre els 300.000 i els 500.000 anys. I amb un conreu de terres molt bàsic i amb l’escassa ramaderia visqueren centenars d’anys per les contrades que envolten l’actual emplaçament urbà de Ròtova.

Jaciments



Els ibers habitaren segurament les riberes del riu Vernissa a partir  del segle V aC, tal com semblen demostrar-ho les deixalles del castell de Borró i altres restes ceràmiques influenciades per l’arribada i visita de fenicis i grecs des de la mar Mediterrània.
Castell de Borró

Als voltants del segle I dC, l’aparició de l’Imperi Romà transformà l’estructura econòmica i maneres de poblament de la cultura ibèrica, tota ella diluïda en el món cultural i econòmic dels nouvinguts. Que els romans habitaren vil·les properes a l’actual poble de Ròtova ho prova la recentment descoberta vila romana de la Sort de Ròtova.

Amb la decadència romana vingué la “foscor” històrica de bizantins i visigots, seguida per la llarga època de cultura àrab quan sembla que l’actual poble de Ròtova fou una alqueria islàmica de les més importants de la comarca. La seua ubicació estratègica entre l’interior i la costa, on es pagaven drets de pas, explica el seu nom àrab de rutba o ‘peatge’. Quan Jaume I conquerí la comarca en el segle XIII, l’alqueria musulmana era anomenada ja com a Ròtova en el Llibre del Repartiment, essent entregada el 1248 al primer senyor de Ròtova. Junt a d’altres alqueries de la zona, es trobava sota la jurisdicció del castell de Borró, en un període caracteritzat per la convivència entre pobladors cristians i antics musulmans.


La fundació, al segle XIV, del monestir de Sant Jeroni de Cotalba suposà tot un esdeveniment per a Ròtova i per a la vall de Vernissa, en potenciar-se la seua activitat econòmica i social. A finals de segle, el poble s’apropava als 70 habitants , arribant al centenar un segle després. A principis del segle XVI, els avatars de la guerra de les Germanies van destruir per complet l’antic nucli de Ròtova. Després de dècades de despoblació, la Carta Pobla del 1546 suposà el naixement de la Ròtova actual. D’aquesta forma, Ròtova deixà de ser un lloc de musulmans per a ser un poble cristià i valencià, reconstruït com un carrer major a continuació del palau.

Durant el segle XVII, Ròtova disminuí la seua població a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609, de l’escassa rendibilitat dels conreus i ramats, i de la mortalitat  produïda per les epidèmies.

La Ròtova dels segles XVIII i XIX

El segle XVIII fou per a Ròtova un temps de creixement. Acabada la Guerra de Successió, el veïnat i els seus senyors, els Faus , aprofitaren molt bé l’excel·lent conjuntura econòmica d’aquells anys. D’aquesta forma Ròtova es convertí en el nucli urbà més rellevant de la vall de Vernissa. Cap a l’any 1800 tenia unes 90 cases i sobrepassava els 400 habitants. Amb la revolució liberal del segle XIX i la dissolució de les senyories territorials per part de les Corts espanyoles, en 1837 Ròtova deixà de ser un territori comtal per a convertir-se en un municipi del partit judicial de Gandia. Per l’arxiu municipal se sap que en 1869 el poble tenia ja 8 carrers, 187 cases i 669 habitants.

En la segona meitat del segle XIX arribà a Ròtova una altra revolució, la de l’agricultura industrial, amb el conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa. Les panses de Ròtova, junt amb les de la resta de pobles de la Vall de Vernissa, marxaven en carruatges al port de Dénia, des d’on partien els vaixells a tot Europa, i especialment a Anglaterra. L’auge de la pansa i la construcció de la carretera de Gandia a Albaida suposaren un període de bonança econòmica per al poble, que feu augmentar la natalitat i el desenvolupament  urbanístic. Al canviar de centúria el poble ja rondava els 1.000 habitants.

 

La Ròtova del segle XX

A principis del segle XX, la crisi de la pansa feu emigrar a bona part de la població i tornaren amb força els conreus de secà, els ramats a la serra, les hortetes de vora riu, el blat, les olives i el garrofer. Durant la primera meitat de segle s’anaren cobrint, a poc a poc, les necessitats més bàsiques d’una població que continuava vivint de l’agricultura i la ramaderia. La crisi de la pansa també obrí el camí per a la introducció del taronger, que portà bons jornals i molts diners. La guerra civil i la postguerra suposaren el retorn a una agricultura de subsistència, en un poble de 400 cases i 1.200 habitants. Això no obstant, a partir del 1952, el tarongerar iniciaria una nova expansió sense fi, gràcies al reg de motor.

 

 Durant les últimes dècades, l’agricultura ha deixat de ser la base econòmica fonamental de Ròtova, com en molts d’altres pobles valencians. Des de fa anys és majoritària la gent que, deixant el conreu de la terra, treballa a les fàbriques i al sector turístic del litoral. La Ròtova actual, amb els seus 1.300 habitants, és un poble “modern”, amb una acurada urbanització de carrers i un polígon industrial prometedor